BDEide novembre 2024
EDITORIAL
Benvolgut Amic, benvolguda Amiga,
El passat 29 d'octubre va ser una data fatídica en la qual les forces de la naturalesa concentrades en una Dana, van causar greus pèrdues en la zona del llevant espanyol. Un total de 227 morts: 219 en la Comunitat Valenciana, 7 a Castella-la Manxa i 1 a Andalusia. A més dels 11 desapareguts, segons les dades que figuren en La Moncloa el 19 de novembre.
La DANA també ha tingut un impacte negatiu en molts polígons industrials de la zona. En l'anàlisi d'aquest newsletter donem compte d'això. Serà necessari un gran esforç per a recuperar la situació pre-Dana.Incloem també altres notícies relacionades amb els polígons industrials que esperem que siguin del seu interès.
Una cordial salutació,
Carlos Rodríguez Ferrer
ANÀLISI
L'impacte de la DANA en els polígons industrials de València
El passat 29 d'octubre va ser una data fatídica en la qual les forces de la naturalesa concentrades en una Dana, van causar greus pèrdues en la zona del llevant espanyol. Un total de 227 morts: 219 en la Comunitat Valenciana, 7 a Castella-la Manxa i 1 a Andalusia. A més dels 11 desapareguts, segons les dades que figuren en La Moncloa el 19 de novembre.
A València, la Dana del 29 d'octubre s'ha convertit en un d'aquests desastres que obren cicatrius tant en el pla material com emocional. En qüestió d'hores, l'aigua va envair parcs industrials, els va omplir de llot i va paralitzar l'activitat de milers de projectes empresarials (1).Les àrees industrials de Catarroja, Sedaví, Alfafar i Riba-roja de Túria es troben entre les més afectades. Més de 6.500 naus i locals han quedat inoperatius pel temporal; en múltiples casos, les empreses han perdut flotes senceres de vehicles i altres tantes han vist compromesa la seva activitat després que l'aigua hagi destrossat peces rellevants per a la seva producció. Les pèrdues econòmiques són incalculables i, segons un informe de la Cambra de Comerç de València, "els municipis afectats generen més del 32% del Producte Interior Brut (PIB) de la regió".
Per a les petites empreses del polígon, la situació s'agreuja encara més pel mal estat de les vies d'accés, que obliguen a molts d'aquests negocis a romandre tancats. La llançadora d'autobusos habilitada per la Generalitat Valenciana funciona amb retards de fins a tres hores.
La Dana ha deixat una marca profunda en la producció industrial de València, i la magnitud dels danys requerirà mesures extraordinàries. De fet, entitats com la Federació de Parcs Empresarials de la Comunitat Valenciana (Fepeval) ja han advertit que l'activitat econòmica en els polígons industrials de l'Horta Sud i Camp de Túria dependrà d'una resposta institucional que sigui àgil, coordinada i, sobretot, sostinguda en el temps (1).
La Conselleria d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme ha mobilitzat, a través de Ivace+i, a un total de 105 operaris i 20 brigades especialitzades que estan avançant en les tasques de neteja i posada a punt de les àrees industrials afectades per les inundacions. Els treballs estan centrats en la retirada de llot, estris, enderrocs i de vehicles dels vials i accessos dels polígons que han sofert els efectes de la DANA, així com de l'aigualeig dels carrers.(2)
Tant la Generalitat Valenciana com els propis treballadors s'han posat a la feina amb les labors de neteja de les zones industrials. A través d'una nota de premsa emesa el 9 de novembre, la Generalitat anunciava que “la Conselleria d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, a través del Ivace+i, es farà càrrec de la neteja dels vials i accessos i de la retirada de llot i enderrocs en 40 àrees industrials de la província de València afectades per les inundacions a conseqüència de la DANA”. (3).
La Generalitat ha rebut des del passat 30 d'octubre 1.399 sol·licituds d'Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) d'afectats per la DANA, dels quals 15 són d'extinció.(4)
Portarà molt temps aconseguir normalitzar l'activitat empresarial en els polígons industrials. Serà necessari que totes les administracions col·laborin de forma continuada per a ajudar a restituir tots els danys, sense oblidar a totes les empreses de les poblacions afectades, els autònoms i especialment a totes les families que ho han perdut tot. Que no quedi en l'oblit.
(1): Castellón Plaza. 14/11/2024 https://castellonplaza.com/golpealcorazoneconomicodevalencianohabransuficientesayudaspararecuperarnos
(2):IVACE+i , 13-11-2024 https://www.ivace.es/index.php/es/noticias/notas-de-prensa/56608-mas-de-100-operarios-y-20-brigadas-especializadas-avanzan-en-la-limpieza-y-puesta-a-punto-de-las-areas-industriales-afectadas-por-las-inundaciones
(3) CUATRO, 12-11-2024 https://www.cuatro.com/noticias/sociedad/20241112/dana-valencia-poligonos-industriales-reclaman-ayudas-inmediatas_18_013985188.html
(4) Noticias CV 16-11-2024 https://www.noticiascv.com/presentadas-en-apenas-20-dias-en-la-provincia-de-valencia-1-399-solicitudes-de-ertes-como-consecuencia-de-la-dana/
Districte 4.0, un gran projecte com a centre d'innovació
El Consorci de la Zona Franca de Barcelona està impulsant la creació del Districte 4.0, un gran projecte pivotat sobre l'emblemàtic edifici DFactory Barcelona com a gran centre d'innovació.
DFactory Barcelona, la catedral de la indústria 4.0, és un ecosistema d'innovació oberta de 17.000 m², on s'alberguen 35 empreses multinacionals, mitjanes i petites companyies i centres de recerca que desenvolupen projectes pioners en el terreny de la impressió 3D, robòtica, ciberseguretat, realitat augmentada i virtual, sensòrica, intel·ligència artificial, Blockchain o la nanotecnologia.
El Districte 4.0 s'ha concebut per a constituir un pol d'innovació tecnològica, focus d'atracció de talent nacional i internacional, tenint en compte la perspectiva social i econòmica, perquè els professionals i perfils qualificats que faran realitat l'avanç de la indústria 4.0 vulguin formar part d'aquest entorn disruptiu.
El món digital va avançant també en els polígons industrials amb la implantació d'empreses tecnològiques que necessiten les infraestructures necessàries per a desenvolupar la seva activitat. El Districte 4.0 serà un exemple interessant a observar i potser replicar en altres ubicacions.
Nova iniciativa per a la creació d'entitats de gestió i modernització de polígons industrials
El Consell de Govern de Balears ha aprovat el Projecte de llei de gestió i modernització dels 53 polígons industrials de Balears, que a partir d'ara es denominaran àrees de promoció industrial. Aquesta nova normativa de la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia té com a objectiu regular mesures que permetin modernitzar i gestionar de manera eficient les àrees industrials, dotant-les d'infraestructures i serveis que facilitin un desenvolupament econòmic, social i mediambientalment sostenible.
Les entitats de gestió i modernització podran ser constituïdes per associacions empresarials o altres entitats acreditades per a realitzar una gestió professional, sense necessitat de modificar la seva estructura jurídica.
El Projecte de llei de gestió contempla que les administracions locals puguin col·laborar voluntàriament amb el sector privat per a aconseguir objectius comuns de desenvolupament i manteniment de les àrees industrials, respectant sempre les competències locals.
La iniciativa del Govern Balear per a la creació d'entitats de gestió i modernització dels polígons industrials de les illes, segueix el camí iniciat per la Comunitat Valenciana i posteriorment per Catalunya per a millorar la situació dels polígons industrials. L'associacionisme continua sent la peça clau en aquestes iniciatives.
Trencar amb la imatge “de la xemeneia tirant fum”
La Asociación de Zonas Industriales de Castilla-La Mancha s'ha embarcat en un projecte de disseny i implantació d'àrees verdes sostenibles en les zones industrials, amb l'objectiu que els polígons industrials es reafirmin com “la veritable infraestructura econòmica bàsica d'interès general”. De fet, proposa que la futura Llei d'Indústria, que porta anys preparant l'Executiu regional, contempli un capítol o secció que pugui servir de guia i orientació per a actuacions tendents a aconseguir “la major eficàcia d'aquests espais productius mitjançant l'establiment de mètodes de col·laboració públic-privada”.
La Asociación Regional de Zonas Industriales d'aquesta comunitat autònoma (Zincaman) duu a terme una iniciativa amb aquest objectiu dins de la convocatòria Tàndem del Servicio Público Estatal de Empleo (SEPE) amb finançament de 1,2 milions d'euros procedents dels fons NextGenerationEU. Aquesta iniciativa inclou la formació en alternança amb l'ocupació a 48 joves d'edats compreses entre els 16 i els 29 anys en projectes inspirats a les escoles-taller públiques.
Els polígons industrials necessiten molta inversió per a la conservació de les infraestructures i serveis. També per a fer aquestes àrees més amigables i sostenibles. La iniciativa de l'Associació Regional de Zones Industrials a Castella-la Manxa és un clar exemple a seguir.
El Parc Industrial de MO recicla 400 GWh a l'any
El Parc Industrial Mo (MIP) és un dels parcs industrials més grans i antics de Noruega, i la seva activitat principal és la metal·lúrgia i la producció d'acer. MIP promou solucions sostenibles i circulars que puguin ajudar a cobrir la creixent necessitat mundial de metalls i minerals.
La producció d'alt consum energètic de MIP s'alimenta amb energia hidroelèctrica local, la qual cosa suposa un clar avantatge enfront de la metal·lúrgia basada en carbó o gas. A més, el parc industrial ha posat en marxa un programa integral de reciclatge d'energia, subproductes i residus. Fins i tot alberga el major centre de reciclatge de ferralla d'acer de Noruega.
A més, MIP ha desenvolupat un sistema d'energia circular i eficient en el qual la calor residual de Elkem i el gas carbònic de Ferroglobe s'aprofiten, ja sigui per altres empreses o en la calefacció urbana per a llars i oficines de la comunitat local. Aquest mètode ha ajudat fins ara a MIP a reciclar 400 GWh a l'any, i el pròxim objectiu és 620 GWh a l'any.
L'economia circular en els polígons industrials és una realitat en països com Noruega. Hem encara molt a aprendre perquè les empreses siguin conscients dels avantatges que aporta.
Estudi de la viabilitat d’un nou polígon industrial: quins són els factors clau?
Molts polígons industrials tenen naus i parcel·les buides. Semblaria doncs que crear nous polígons no té gaire sentit. Però crear un nou polígon pot afavorir descongestionar la demanda en un territori específic, per proximitat a àrees metropolitanes o potenciar nova demanda en altres.
Com podem saber quins factors afavoreixen la decisió de crear un polígon industrial?
Un anàlisi d’aquest problema ha de contemplar tres àmbits interrelacionats:
•L’àmbit territorial que té en compte la ubicació del futur polígon com a característica més important, així com la superfície, delimitacions i accessos actuals i previstos.
•L’àmbit soci – econòmic que analitzarà l’entorn demogràfic i econòmic de l’entorn on s’ubicarà el polígon i la seva zona d’influència.
•L’àmbit de mercat que mesurarà la relació oferta / demanda de sòl, preus de sòl, i l’anàlisi de l’entramat empresarial a la zona, actual i previst
Els àmbits d’anàlisi requereixen ser estudiats tant des de el punt de vista d’evolució en els darrers anys como des del de la perspectiva estratègica que es vol aconseguir.
Per tant implica que:
•És necessari recopilar informació de la evolució del àmbits d’anàlisi. Per exemple, quins han estat els sectors empresarials que s’han instal·lat al territori o quina ha estat la evolució de preus en polígons de l’entorn.
• És important analitzar la prospectiva i tendències en els pròxims anys com ara:
oTerritori: Per exemple, l’Impacte xarxes viàries, ferroviàries i aeroportuàries.
o Soci-econòmic: L’evolució demogràfica i econòmica prevista
o Mercat: Tendències dels sectors (indústria, logística, terciària), evolució comercialització i preus, competència, tipus de demanda...
• Anàlisi dels punts forts i febles per a la presa de decisió
o Debilitats: Quines són les principals mancances de la ubicació? Per exemple, el temps de desplaçament a les principals vies de comunicació
o Amenaces: Quin impacte pot tenir l’entorn en els tres àmbits sobre la actuació? Per exemple, la competència d’altres polígons
o Fortaleses: Quins són els punts forts de la actuació? Per exemple, l’efecte regulador oferta / demanda a la ubicació
o Oportunitats: Quins aspectes s’han de tenir en compte o s’han d’aprofitar per a l’èxit de la actuació? Per exemple, l’efecte generador de nova demanda per part de les empresespionera en la innovació per a obtenir els millors resultats amb plena satisfacció dels clients.
Un cas pràctic
EIDE va realitzar per a l’INCASOL, l’estudi de viabilitat del sector TORREBLANCA – QUATRE CAMINS a Lleida. Els principals aspectes analitzats en l'estudi de l'actuació van ser els següents:
Anàlisis de les necessitats i preferències de les empreses en la zona. Per a això es va dur a terme l'elaboració d'enquestes qualitatives a empreses establertes en la zona, així com entrevistes en profunditat a empreses, ajuntaments de l'entorn, a federacions/agrupacions/associacions empresarials, el Consorci de Promoció Econòmica de la Paeria, les Cambres de comerç de Lleida, Barcelona i Tarragona, Cimalsa, la Unió de Polígons Industrials de Catalunya i a l'Agència Catalana d'Inversions.
Realització d'una diagnosi amb la metodologia DAFO, amb una anàlisi dels punts forts (per exemple la ubicació del sector) i punts febles (per exemple la mà d'obra qualificada) en la zona i una valoració de les amenaces i oportunitats.
Impacte de les economies d'aglomeració, amb l'anàlisi dels sectors més emergents i amb clara necessitat de situar-se en la nova actuació.
Estimació del consum de sòl en la zona d'estudi, que observava diversos escenaris de creixement, partint de les projeccions que havia fet la Generalitat de l'evolució comarcal de l'ocupació, així com l'evolució dels sectors que han creat més ocupació o més establiments en els últims anys.