Imprimir

BDEide juny 2024

Publicado en Newsletter

EDITORIAL

 

 

Benvolgut Amic, benvolguda Amiga,

Dediquem aquest newsletter als polígons industrials i les propostes de gestió

Especialment, en l'apartat de l'anàlisi, esmentem les conclusions d'un recent estudi realitzat per la Diputació de Barcelona, amb les interessants conclusions de les proves pilot realitzades per a la implantació de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana, APEU. Vam tenir ocasió d'assistir a la presentació de l'estudi.

També indiquem una ressenya a la nova iniciativa de legislació de polígons industrials que ha estat presentada pel Govern dels Illes Balears, que s'uneix a les ja iniciades a la Comunitat Valenciana i Catalunya.

Esperem que la resta de les notícies siguin del seu interès.

Una cordial salutació,

Carlos Rodríguez Ferrer

 

 

ANÀLISI

Són les APEU una solució pràctica per a la millora dels polígons industrials?

 

Les Àrees de Promoció Econòmica Urbana, APEU, són una eina de governança i col·laboració entre el sector comercial i/o industrial privat dels municipis i les respectives administracions públiques. La finalitat de les APEU és la de millorar la competitivitat de la zona on s’hi estableixen i crear un entorn propici per al creixement econòmic, així com el d’evitar la seva degradació (1).

En data 24 de desembre de 2020 es va publicar en el Diari oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 8303, la Llei 15/2020, del 22 de desembre, de les àrees de promoció econòmica urbana (“APEU”), aprovada pel Parlament de Catalunya en sessió plenària de 18 de març de 2020 (la “Llei 15/2020”).

L’any 2021 la Diputació de Barcelona va publicar una línia d’ajuts amb l’objectiu d’impulsar Àrees de Promoció Econòmica Urbana en 20 municipis de la Província de Barcelona en forma de prova pilot. Els resultats d’aquesta prova pilot es van presentar el passat 20 de juny.

Després de 3 anys, no ha estat possible constituir una APEU en cap dels municipis que han pres part a la prova pilot. El motiu principal ha estat la dificultat d’aplicació de la Llei 15/2020 dels APEU ja que presenta una sèrie d’ambigüitats i obstacles a què els ens locals i les empreses privades, organitzats en associacions, no poden fer front no només per la inseguretat jurídica derivada d’alguns elements sinó per les incongruències i dificultats pràctiques que aquesta presenta.

Pel que fa als polígons d’activitat econòmica, PAE, les probes pilot han estat als municipis de Barberà del Vallès, Hospitalet de Llobregat, Manresa, Rubí, Sant Boi de Llobregat, Sant Fost de Campsentelles y Vic.

Segons les conclusions de l’informe que ha elaborat la Diputació de Barcelona (1), s’ha identificat que existeix una necessitat o problemàtica que justificaria la creació d’una APEU, però en el cas de les associacions que existeixen en els PAE de la proba pilot, no es considera justificat.

Les conclusions identifiquen problemàtiques que han estat analitzades per nombrosos estudis d’associacionisme realitzats als PAE de Catalunya (mols del quals han estat analitzats per EIDE). En particular el següents:

• “L’estudi pilot identifica clarament les problemàtiques del PAE, en especial, la millora de la neteja i la seguretat així com la voluntat d’adaptar els PAE als reptes de futur en matèria de transició energètica, renovació d’espais degradats i una aposta per la professionalització de la gestió”. Tot un clàssic recurrent en els diversos estudis que s`han fet en els darrers anys als PAE de Catalunya.

• “Les proves pilot han mostrat també la dificultat del finançament de l’APEU durant el seu primer any de funcionament mentre no es duu a terme la recaptació de quotes inicial”, un altre clàssic de les associacions.

• “Un altra dificultat reflectida a les proves pilot ha estat el problema de proporcionalitat de les quotes per la major dificultat d’afrontar quotes massa altes i d’incoherència al no considerar les tipologies d’actuacions o criteris alternatius a l’hora de determinar el pes del vot i la quota a abonar”, problemàtica similar a les associacions.

• L’estudi “identifica el grau d’associacionisme com a element determinant a l’hora de poder impulsar una APEU. En aquells casos en què l’associació de referència tingui una representativitat baixa, haurà de fer front a multiplicitat d’obstacles a l’hora de poder posar-se en contacte,comunicar i aconseguir el suport de la majoria no associada.” Aquesta ha estat la clau del creixement de les associacions un cop han estat formades.

• “Un altre condicionant a tenir en compte és el nombre de locals, naus o parcel·les buides o sense propietari a què es pugui contactar. Si bé és cert que un objectiu de la creació d’APEUs pugui ser el de, precisament, abordar aquesta problemàtica, en els municipis on el nombre de locals buits sigui elevat no serà possible constituir una APEU.” Un altre clàssic de l’associacionisme.

•“La manca d’inversió pública a la que es sotmeten els PAE per part dels seus respectius ajuntaments, s’ha pogut constatar que com major és aquesta percepció de què no es destinen prou recursos a les zones de polígons. “Precisament, aquest fet és un dels motors per a la creació d’associacions als PAE.

(1): Diputació de Barcelona. Avaluació de la Prova Pilot APEU de la Diputació de Barcelona. Informe de resultats. 20 de març de 2024

NOTICIES DESTACADES

La Comunitat de Madrid s'uneix a la xarxa d'associacions de polígons industrials

 

La Comunitat de Madrid s'ha sumat a l'ecosistema d'associacions de polígons i àrees industrials que representen, tant a nivell regional com estatal, a aquestes entitats per a abordar els problemes i necessitats que els afecten. En tota Espanya existeixen aproximadament 5.800 polígons i zones industrials que agrupen 294.000 empreses, una enorme massa productiva.

L'Associació es va constituir legalment al febrer de 2023, encara que les reunions per a parlar de projectes i objectius van ser anteriors. Fins al moment 12 polígons industrials madrilenys integren aquesta Associació, àrees que representen a unes 600 empreses, especialment concentrades, ara com ara, en la zona de Humanes i Fuenlabrada, és a dir, al sud de la capital de l'Estat, però la intenció, òbviament, és que vagin sumant-se més polígons i àrees industrials d'altres comarques de la regió.

Els principals problemes dels polígons industrials madrilenys apunten a la neteja, la seguretat, l'enllumenat, el subministrament d'aigua, els transports públics, les infraestructures i la falta de connectivitat. Aquestes mancances són similars als de la resta del territori nacional. A nivell estatal, els polígons també reclamen incentius fiscals i una planificació urbanística adequada.

Junts millor que separats. També s'aplica a les empreses dels polígons. Però les associacions han de tenir independència de les administracions locals. La idea de la Comunitat de Madrid per a unir-se a les associacions pot ser interessant sempre que se sàpiga gestionar per les associacions.

Més informació

 

NOTICIES DESTACADES

 

El Govern dels Illes Balears presenta l'avantprojecte de la Llei de Polígons

 

La trobada ha comptat amb la participació de representants de patronals, les cambres de comerç i indústria, associacions sectorials, col·legis professionals i administracions públiques. També ha participat Roger Pumares, gerent de serveis de promoció econòmica de la Diputació de Barcelona, que ha explicat i analitzat el model de polígon industrial impulsat en la seva comunitat autònoma i l'èxit que ha suposat la col·laboració públic-privada.

Alejandro Sáenz de Sant Pere, conseller d'Empresa, Ocupació i Energia, ha destacat la importància dels polígons de Balears i ha explicat: «El nou marc legal permetrà evolucionar cap a nous models de gestió que implicarà la col·laboració públic-privada. L'objectiu és aconseguir la modernització i correcta gestió de les àrees de promoció industrial de les Illes Balears per a millorar la qualitat i incrementar la seva competitivitat territorial i la de les empreses que desenvolupen la seva activitat en aquestes àrees».

A les Balears hi ha 53 polígons amb un total de 6.163 empreses, que donen treball a 53.830 persones.

La iniciativa del Govern dels Illes Balears per a legislar la gestió dels polígons industrials se suma a les d'altres comunitats autònomes com València o Catalunya. Les administracions públiques van sent cada vegada més conscients de la importància de tenir uns polígons industrials competitius que consolidin a les empreses instal·lades i atreguin més inversió i ocupació.

Més informació

 

NOTICIES DESTACADES

 

L'Associació d'Empresaris del polígon industrial de Villalonquéjar Premi Sostenibilitat

Més de 500 empreses de sectors molt diversos i entorn de 15.000 treballadors formen part d'aquest conglomerat industrial que s'han convertit en un referent de sostenibilitat ambiental gràcies al treball que exerceix la seva associació des de fa trenta anys. El polígon de Villalonquéjar impulsa la transformació de la indústria cap a un model d'economia circular, a través d'una cultura solidària, xarxes d'intercanvi de residus reaprovechables per a la producció, d'energia tèrmica i elèctrica i conscienciació ecològica i social a través d'horts col·laboratius.

 

El polígon industrial de Villalonquéjar de Burgos continuarà apostant per projectes de simbiosis que respectin el medi ambient. Per a això, vol millorar un punt net i facilitar la comunicació amb les empreses creant una Oficina permanent d'Economia Circular, amb el suport de la Fundació Caixa Burgos, Ajuntament i FAE, en la qual, s'encarregaran de facilitar les trobades, mapear i coordinar els projectes que sorgeixin per a promoure les bones pràctiques cap a la transició a un model d'economia circular amb la participació de tots els implicats.

Fomentar l'economia circular en el polígon més gran de Castella i Lleó és sens dubte una gran notícia. L'Associació d'Empresaris del polígon industrial de Villalonquéjar és un referent per a dinamitzar moltes associacions que poden fer també iniciatives de simbiosi industrial.

Més informació

 

NOTICIES DESTACADES

 

 

El polígon Campollano, el més gran de Castella-la Manxa, celebra els 50 anys

 

El Parc Empresarial genera gairebé el 40% del volum de facturació de tota la ciutat, el 17,49% de la província i entorn del 5% de Castella-la Manxa .Amb una superfície de 3 milions de metres quadrats, acull 900 empreses que ocupen 13.000 treballadors. El parc aquesta gestionat per l'Associació d'Empresaris de Campollano (ADECA).

 

El naixement d'aquesta zona industrial es va llaurar en la dècada dels 60 quan els albacetenyos emigraven a causa de la mecanització de l'agricultura de la qual vivia gran part de la població.

A la regió hi ha 245 polígons industrials i sumen en total 63 milions de metres quadrats de sòl industrial en tota Castella-la Manxa.

ADECA celebra el 50 aniversari del parc empresarial de Campollano. L'associació gestiona el correcte manteniment i gestió de les infraestructures de Campollano: vials, accessos, il·luminació, asfaltat, senyalització, opis informatius, neteja, enjardinament…, així com les relacions amb les Administracions, i serveis a les empreses: jurídic, fiscal, laboral, formació, comunicació i màrqueting, consultoria estratègica, comerç internacional, recursos humans, R+D+i.

Més informació

 

NOTICIES EIDE

 

 

Hem assistit a la presentació dels resultats de les proves pilot de les APEU

 

El passat 20 de juny vam assistir a la presentació dels resultats de les proves pilot de les APEU.

La Diputació de Barcelona va organitzar una jornada per a presentar les conclusions de les proves pilot d'implementació de les Àrea de Promoció Econòmica Urbana (APEU) model de col·laboració publico privada en àrees de concentració d’activitat econòmica, ja sigui de caràcter comercial, turístic, industrial i/o de serveis.

La llei de les APEU va ser aprovada pel Parlament de Catalunya a finals del 2020. L’any anterior vaig presentar 60 esmenes al avantprojecte de les APEU, quan era el director de la UPIC.

AVÍS DE CONFIDENCIALITAT L'informem, com a destinatari d'aquest missatge, que el correu electrònic via Internet no permet assegurar la confidencialitat dels missatges transmesos ni la seva integritat o correcta recepció. Si no consentís la utilització del correu electrònic via Internet, preguem ens el comuniqui de manera immediata a Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla. Avís legal: Protecció de dades L'informem que la seva adreça de correu electrònic, així com la resta de les seves dades personals, seran usats per a la nostra relació i poder prestar-li els nostres serveis. Aquestes dades són necessaris per a poder relacionar-los amb vostè, la qual cosa ens permet l'ús de la seva informació dins de la legalitat. Així mateix, podran tenir coneixement de la seva informació aquelles entitats que necessitin tenir accés a la mateixa perquè puguem prestar-li els nostres serveis. Conservarem les seves dades durant la nostra relació i mentre ens obliguin les lleis aplicables. En qualsevol moment pot dirigir-se a nosaltres per a saber quina informació tenim sobre vostè, rectificar-la si anés incorrecta i eliminar-la una vegada finalitzada la nostra relació. També té dret a sol·licitar el traspàs de la seva informació a una altra entitat (portabilitat). Per a sol·licitar algun d'aquests drets, haurà de realitzar una sol·licitud escrita a la nostra adreça, juntament amb una fotocòpia del seu DNI: Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla. . En cas que entengui que els seus drets han estat desatesos, pot formular una reclamació en l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (www.agpd.es). AVÍS DE CONFIDENCIALITAT L'informem, com a destinatari d'aquest missatge, que el correu electrònic via Internet no permet assegurar la confidencialitat dels missatges transmesos ni la seva integritat o correcta recepció. Si no consentís la utilització del correu electrònic via Internet, preguem ens el comuniqui de manera immediata a Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla. Avís legal: Protecció de dades L'informem que la seva adreça de correu electrònic, així com la resta de les seves dades personals, seran usats per a la nostra relació i poder prestar-li els nostres serveis. Aquestes dades són necessaris per a poder relacionar-los amb vostè, la qual cosa ens permet l'ús de la seva informació dins de la legalitat. Així mateix, podran tenir coneixement de la seva informació aquelles entitats que necessitin tenir accés a la mateixa perquè puguem prestar-li els nostres serveis. Conservarem les seves dades durant la nostra relació i mentre ens obliguin les lleis aplicables. En qualsevol moment pot dirigir-se a nosaltres per a saber quina informació tenim sobre vostè, rectificar-la si anés incorrecta i eliminar-la una vegada finalitzada la nostra relació. També té dret a sol·licitar el traspàs de la seva informació a una altra entitat (portabilitat). Per a sol·licitar algun d'aquests drets, haurà de realitzar una sol·licitud escrita a la nostra adreça, juntament amb una fotocòpia del seu DNI: Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla. . En cas que entengui que els seus drets han estat desatesos, pot formular una reclamació en l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (www.agpd.es).

Imprimir

BDEide junio 2024

Publicado en Newsletter

EDITORIAL

 

 

Apreciado Amigo, apreciada Amiga,

Dedicamos este newsletter a los polígonos industriales y las propuestas de gestión

Especialmente, en el apartado del análisis, mencionamos las conclusiones de un reciente estudio realizado por la Diputación de Barcelona, con las interesantes conclusiones de las pruebas piloto realizadas para la implantación de las Áreas de Promoción Económica Urbana, APEU. Tuvimos ocasión de asistir a la presentación del estudio.

También indicamos una reseña a la nueva iniciativa de legislación de polígonos industriales que ha sido presentada por el Govern de les Illes Balears, que se une a las ya iniciadas en la Comunidad Valenciana y Cataluña.

Esperemos que el resto de las noticias sean de su interés.

Un cordial saludo,

Carlos Rodríguez Ferrer

 

 

ANÁLISIS

¿Son las APEU una solución práctica para la mejora de los polígonos industriales?

 

Las Áreas de Promoción Económica Urbana, APEU, son una herramienta de gobernanza y colaboración entre el sector comercial y/o industrial privado de los municipios y las respectivas administraciones públicas. La finalidad de las APEU es la de mejorar la competitividad de la zona donde se establecen y crear un entorno propicio para el crecimiento económico, así como el de evitar su degradación (1).

En fecha 24 de diciembre de 2020 se publicó en el Diario oficial de la Generalitat de Cataluña (DOGC) n.º 8303, la Ley 15/2020, del 22 de diciembre, de las áreas de promoción económica urbana (“APEU”), aprobada por el Parlamento de Cataluña en sesión plenaria de 18 de marzo de 2020 (la “Ley 15/2020”).

El año 2021 la Diputación de Barcelona publicó una línea de ayudas con el objetivo de impulsar Áreas de Promoción Económica Urbana en 20 municipios de la Provincia de Barcelona en forma de prueba piloto. Los resultados de esta prueba piloto se presentaron el pasado 20 de junio.

Después de 3 años, no ha estado posible constituir una APEU en ninguno de los municipios que han tomado parte a la prueba piloto. El motivo principal ha sido la dificultad de aplicación de la Ley 15/2020 de las APEU puesto que presenta una serie de ambigüedades y obstáculos a los que los entes locales y las empresas privadas, organizados en asociaciones, no pueden hacer frente no solo por la inseguridad jurídica derivada de algunos elementos sino también por las incongruencias y dificultades prácticas que esta presenta.

En cuanto a los polígonos de actividad económica, PAE, las probas piloto han estado en los municipios de Barberà del Vallès, Hospitalet de Llobregat, Manresa, Rubí, Sant Boi de Llobregat, Sant Fost de Campsentelles y Vic.

Según las conclusiones del informe que ha elaborado la Diputación de Barcelona (1), se ha identificado que existe una necesidad o problemática que justificaría la creación de una APEU, pero en el caso de las asociaciones que existen en los PAE de la proba piloto, no se considera justificado.

Las conclusiones identifican problemáticas que han sido analizadas por numerosos estudios de asociacionismo realizados a los PAE de Cataluña (moles del cuales han sido analizados por EIDE). En particular el siguientes:

• “El estudio piloto identifica claramente las problemáticas del PAE, en especial, la mejora de la limpieza y la seguridad así como la voluntad de adaptar los PAE a los retos de futuro en materia de transición energética, renovación de espacios degradados y una apuesta por la profesionalización de la gestión”. Todo un clásico recurrente en los diversos estudios que s`han hecho en los últimos años a los PAE de Cataluña.

• “Las pruebas piloto han mostrado también la dificultad de la financiación de la APEU durante su primer año de funcionamiento mientras no se lleva a cabo la recaudación de cuotas inicial”, otro clásico de las asociaciones.

• “Un otra dificultad reflejada a las pruebas piloto ha sido el problema de proporcionalidad de las cuotas por la mayor dificultad de afrontar cuotas demasiado altas y de incoherencia al no considerar las tipologías de actuaciones o criterios alternativos a la hora de determinar el peso del voto y la cuota a abonar”, problemática similar a las asociaciones.

• El estudio “identifica el grado de asociacionismo como elemento determinante en la hora de poder impulsar una APEU. En aquellos casos en que la asociación de referencia tenga una representatividad baja, tendrá que hacer frente a multiplicidad de obstáculos en la hora de poder ponerse en contacto,comunicar y conseguir el apoyo de la mayoría no asociada.” Esta ha sido la clave del crecimiento de las asociaciones una vez han sido formadas.

• “Otro condicionante a tener en cuenta es el número de locales, naves o parcelas vacías o sin propietario a que se pueda contactar. Si bien es cierto que un objetivo de la creación de APEUs pueda ser el de, precisamente, abordar esta problemática, en los municipios donde el número de locales vacíos sea elevado no será posible constituir una APEU.” Otro clásico del asociacionismo.

• “La carencia de inversión pública a la que se someten los PAE por parte de sus respectivos ayuntamientos, se ha podido constatar que como mayor es esta percepción de que no se destinan suficientes recursos a las zonas de polígonos. “Precisamente, este hecho es uno de los motores para la creación de asociaciones a los PAE..

(1): Diputació de Barcelona. Avaluació de la Prova Pilot APEU de la Diputació de Barcelona. Informe de resultats. 20 de març de 2024

NOTICIAS DESTACADAS

La Comunidad de Madrid se une a la red de asociaciones de polígonos industriales

 

La Comunidad de Madrid se ha sumado al ecosistema de asociaciones de polígonos y áreas industriales que representan, tanto a nivel regional como estatal, a estas entidades para abordar los problemas y necesidades que les afectan. En toda España existen aproximadamente 5.800 polígonos y zonas industriales que agrupan a 294.000 empresas, una enorme masa productiva.

La Asociación se constituyó legalmente en febrero de 2023, aunque las reuniones para hablar de proyectos y objetivos fueron anteriores. Hasta el momento 12 polígonos industriales madrileños integran esta Asociación, áreas que representan a unas 600 empresas, especialmente concentradas, por ahora, en la zona de Humanes y Fuenlabrada, es decir, al sur de la capital del Estado, pero la intención, obviamente, es que vayan sumándose más polígonos y áreas industriales de otras comarcas de la región.

Los principales problemas de los polígonos industriales madrileños apuntan a la limpieza, la seguridad, el alumbrado, el suministro de agua, los transportes públicos, las infraestructuras y la falta de conectividad. Estas carencias son similares a los del resto del territorio nacional. A nivel estatal, los polígonos también reclaman incentivos fiscales y una planificación urbanística adecuada.

Juntos mejor que separados. También se aplica a las empresas de los polígonos. Pero las asociaciones tienen que tener independencia de las administraciones locales. La idea de la Comunidad de Madrid para unirse a las asociaciones puede ser interesante siempre que se sepa gestionar por las asociaciones.

Más información

 

NOTICIAS DESTACADAS

 

El Govern de les Illes Balears presenta el anteproyecto de la Ley de Polígonos

 

El encuentro ha contado con la participación de representantes de patronales, las cámaras de comercio e industria, asociaciones sectoriales, colegios profesionales y administraciones públicas. También ha participado Roger Pumares, gerente de servicios de promoción económica de la Diputación de Barcelona, que ha explicado y analizado el modelo de polígono industrial impulsado en su comunidad autónoma y el éxito que ha supuesto la colaboración público-privada.

Alejandro Sáenz de San Pedro, consejero de Empresa, Empleo y Energía, ha destacado la importancia de los polígonos de Baleares y ha explicado: «El nuevo marco legal permitirá evolucionar hacia nuevos modelos de gestión que implicará la colaboración público-privada. El objetivo es conseguir la modernización y correcta gestión de las áreas de promoción industrial de las Illes Balears para mejorar la calidad e incrementar su competitividad territorial y la de las empresas que desarrollan su actividad en estas áreas».

En las Baleares hay 53 polígonos con un total de 6.163 empresas, que dan trabajo a 53.830 personas.

La iniciativa del Govern de les Illes Balears para legislar la gestión de los polígonos industriales se suma a las de otras comunidades autónomas como Valencia o Cataluña. La administraciones públicas van siendo cada vez más conscientes de la importancia de tener unos polígonos industriales competitivos que consoliden a las empresas instaladas y atraigan más inversión y empleo.

Más información

 

NOTICIAS DESTACADAS

 

La Asociación de Empresarios del polígono industrial de Villalonquéjar Premio Sostenibilidad

Más de 500 empresas de sectores muy diversos y en torno a 15.000 trabajadores forman parte de este conglomerado industrial que se han convertido en un referente de sostenibilidad ambiental gracias al trabajo que desempeña su asociación desde hace treinta años. El polígono de Villalonquéjar impulsa la transformación de la industria hacia un modelo de economía circular, a través de una cultura solidaria, redes de intercambio de residuos reaprovechables para la producción, de energía térmica y eléctrica y concienciación ecológica y social a través de huertos colaborativos.

 

El polígono industrial de Villalonquéjar de Burgos seguirá apostando por proyectos de simbiosis que respeten el medio ambiente. Para ello, quiere mejorar un punto limpio y facilitar la comunicación con las empresas creando una Oficina permanente de Economía Circular, con el apoyo de la Fundación Caja Burgos, Ayuntamiento y FAE, en la cual, se encargarán de facilitar los encuentros, mapear y coordinar los proyectos que surjan para promover las buenas prácticas hacia la transición a un modelo de economía circular con la participación de todos los implicados.

Fomentar la economía circular en el polígono más grande de Castilla y León es sin duda una gran noticia. La Asociación de Empresarios del polígono industrial de Villalonquéjar es un referente para dinamizar muchas asociaciones que pueden hacer también iniciativas de simbiosis industrial.

Más información

 

NOTICIAS DESTACADAS

 

 

El polígono Campollano, el más grande de Castilla-La Mancha, celebra los 50 años

 

El Parque Empresarial genera casi el 40% del volumen de facturación de toda la ciudad, el 17,49% de la provincia y en torno al 5% de Castilla-La Mancha .Con una superficie de 3 millones de metros cuadrados, acoge 900 empresas que emplean a 13.000 trabajadores. El parque esta gestionado por la Asociación de Empresarios de Campollano (ADECA).

 

El nacimiento de esta zona industrial se labró en la década de los 60 cuando los albaceteños emigraban a causa de la mecanización de la agricultura de la que vivía gran parte de la población.

En la región hay 245 polígonos industriales y suman en total 63 millones de metros cuadrados de suelo industrial en toda Castilla-La Mancha.

ADECA celebra el 50 aniversario del parque empresarial de Campollano. La asociación gestiona el correcto mantenimiento y gestión de las infraestructuras de Campollano: viales, accesos, iluminación, asfaltado, señalización, mupis informativos, limpieza, ajardinamiento…, así como las relaciones con las Administraciones, y servicios a las empresas: jurídico, fiscal, laboral, formación, comunicación y marketing, consultoría estratégica, comercio internacional, recursos humanos, I+D+i.

Más información

 

NOTICIAS EIDE

 

 

Hemos asistido a la presentación de los resultados de las pruebas piloto de las APEU

 

El pasado 20 de junio asistimos a la presentación de los resultados de las pruebas piloto de las APEU

La Diputación de Barcelona organizó una jornada para presentar las conclusiones de las pruebas piloto de implementación de las Área de Promoción Económica Urbana (APEU) modelo de colaboración publico privada en áreas de concentración de actividad económica, ya sea de carácter comercial, turístico, industrial y/o de servicios.

La ley de las APEU fue aprobada por el Parlamento de Cataluña a finales del 2020. El año anterior presenté 60 enmiendas al anteproyecto de los APEU, cuando era el director de la UPIC.

Imprimir

BDEide maig 2024

Publicado en Newsletter

EDITORIAL

 

 

Benvolgut Amic, benvolguda Amiga,

Dediquem aquest butlletí a l'automatització de processos.

Hem incorporat alguns articles interessants sobre aquesta temàtica. Com que parlem d'automatització de processos, com a principal novetat per primera vegada, hem utilitzat la plataforma de ChatGPT per fer les traduccions dels articles de l'anglès al castellà i al català i hem comprovat, gratament, que la traducció és força fidel, tot i que deixem que els lectors formin la seva pròpia conclusió. En qualsevol cas, ens adaptem als nous temps.

Una cordial salutació,

Carlos Rodríguez Ferrer

 

 

ANÀLISI

Es dirigeix l'automatització industrial a un punt d'inflexió?

 

En les últimes dècades, l'automatització industrial ha evolucionat gradualment, amb pocs canvis en l'estructura del mercat. Però el ritme del canvi s'està accelerant, gràcies a les disrupcions tecnològiques i les macrotendències com la relocalització, l'escassetat global de mà d'obra qualificada i els esforços ambientals, socials i de governança.

Segons una anàlisi de McKinsey (1), moltes de les tecnologies de fabricació més avançades de l'actualitat (com els bessons digitals, els robots capaços d'aprendre per si mateixos i els dispositius que poden realitzar la seva pròpia programació) seran una cosa comuna en el futur. Aquestes tendències permetran un paradigma "definit per programari" per a l'automatització industrial.

Els controladors lògics programables (PLC), els bessons digitals i la robòtica sense aprenentatge es troben entre les deu tecnologies clau que estan marcant el començament del futur de l'automatització. L'informe de McKinsey (1) descriu com les tecnologies clau revolucionaran les operacions de les fàbriques. També identifica els punts d'inflexió que poden fer que les tecnologies enlairin. Per exemple, els avanços en connectivitat i protocols d'intercanvi de dades probablement estimularien el creixement dels PLC tous; els creixents costos laborals impulsarien un major desenvolupament i interès en la robòtica sense ensenyament; i la IA és un fort facilitador de gairebé les deu tecnologies clau.

Una altra tecnologia interessant és la realitat estesa (XR). Es refereix a tecnologies que fusionen els mons físic i digital; per exemple, realitat virtual (VR) i realitat augmentada (AR). Un dels principals beneficis de XR és la seva capacitat per a millorar la capacitació i educació dels empleats i abordar les bretxes d'habilitats dels treballadors. Les tecnologies XR poden ajudar els fabricants a crear simulacions de capacitació immersives que ajudin els empleats a aprendre noves habilitats i procediments en un entorn controlat. Com a resultat, els treballadors obtenen informació i orientació en temps real, i les empreses obtenen més productivitat i menys errors. (2).

Hi ha dos escenaris per al futur de l'automatització industrial que bàsicament es diferencien per la velocitat a la qual s'adoptarà la tecnologia. El primer escenari, més probable, és el d'un desenvolupament gradual del mercat. No obstant això, també és possible un segon escenari, que implica una transició molt més ràpida, i requeriria canvis dramàtics tant per als proveïdors com per a les plantes de fabricació per a 2030.

La demanda d'automatització i robòtica en diverses indústries va en augment, ja que aporten diversos avantatges, com l'augment de la productivitat, la reducció dels costos laborals i la millora de l'eficiència. S'estan utilitzant robots industrials per a fer tasques repetitives i s'estan implantant sistemes autònoms en la fabricació, la logística i el transport.(3).

(1): McKinsey & Company. Is industrial automation headed for a tipping point? 16 de junio de 2023. https://www.mckinsey.com/industries/automotive-and-assembly/our-insights/is-industrial-automation-headed-for-a-tipping-point

(2): IBM. 10 tendencias de fabricación que están cambiando la industria. 29 de junio de 2023. https://www.ibm.com/blog/manufacturing-trends/

(3): Informes de Expertos . Visión General del Mercado de Automatización Industrial. https://www.informesdeexpertos.com/informes/mercado-de-automatizacion-industrial

NOTICIES DESTACADES

L'impacte de les tecnologies en l'ocupació

 

Harvard Business Review lidera la conjectura, amb una sèrie d'articles, que la IA no reemplaçarà als prenedors de decisions humans i que la IA "permetrà als treballadors del coneixement concentrar-se en activitats de valor agregat on l'experiència humana és indispensable".

Però hi ha hagut molts casos en la història de la tecnologia en els quals els experts es van equivocar. Per exemple, quan Marty Cooper, que va inventar el telèfon mòbil, irònicament va subestimar el seu potencial disruptiu quan va afirmar en 1998 que “els telèfons mòbils mai substituiran als telèfons fixos".

Si les tendències tecnològiques són una indicació de l'impacte, és molt més probable que l'aprenentatge automàtic i la IA generativa reemplacin als treballadors del coneixement en lloc de preservar-los. Prendrà algun temps validar o rebutjar aquesta predicció, però els arguments que la IA té límits i que els humans estan excepcionalment qualificats per a prendre unes certes decisions són erronis. Si bé és impossible saber què succeirà dins de 10 anys, podem estar segurs que l'aprenentatge automàtic i la IA generativa reemplaçaran a un nombre cada vegada major de treballadors del coneixement en els pròxims tres a cinc anys.

En els últims 30 anys, les tecnologies han anat penetrant en la nostra societat i activitat empresarial, cada vegada amb major celeritat i impacte. És difícil imaginar el que ocorrerà en els pròxims anys. La IA ja ens està mostrant quina serà la tendència.

Més informació

 

NOTICIES DESTACADES

 

Protecció social enfront de la innovació tecnològica

 

Un estudi del Fons Monetari Internacional (FMI), investiga l'impacte de l'automatització en el mercat laboral estatunidenc de 2000 a 2007, examinant específicament si els programes de protecció social més generosos poden mitigar els efectes negatius. L'estudi troba que les àrees amb una major adopció de robots van reduir l'ocupació i els salaris, en particular per als treballadors sense títol universitari.

En particular, l'estudi explota les diferències en la la protecció social entre estats i troba que els treballadors amb una assegurança de desocupació van alleujar els efectes negatius sobre els salaris, especialment per als treballadors menys qualificats. Els resultats suggereixen que amb una assegurança de desocupació es va permetre als treballadors desplaçats trobar millors coincidències. Les troballes emfatitzen la importància de polítiques sòlides de protecció social per a abordar els desafiaments que planteja l'automatització, la qual cosa aporta coneixements valuosos per als responsables de la legislació.

Estem preparats per a abordar els reptes de l'ocupació en el futur? L'automatització de processos, la robòtica i la intel·ligència artificial estan cada vegada més presents en l'empresa i tindran una incidència en la manera de gestionar el treball. Amb solo el proteccionisme de l'ocupació, tal vegada no és suficient abordar els reptes que ens venen.

Més informació

 

NOTICIES DESTACADES

 

L’automatització de processos dins de l'administració pública és una prioritat

Un desafiament comú per als organismes del sector públic és augmentar la seva productivitat i eficiència tenint en compte la creixent demanda per part de la ciutadania de serveis i experiències digitals. Amb l'objectiu d'abordar aquests reptes, el 87% dels responsables de les Administracions Públiques han declarat que l'automatització de processos i fluxos de treball dins de l'administració és una prioritat en les estratègies generals de digitalització d'una gran majoria d'organitzacions, segons un estudi realitzat per IDC.

 

En relació amb els processos automatitzats en les organitzacions, de mitjana, les AAPP espanyoles han automatitzat el 40% dels seus processos. Cal destacar que més de la meitat de les organitzacions enquestades han automatitzat més del 25% dels seus processos. Així mateix, els responsables de les AAPP han declarat que, en general, els processos moderadament complexos en què intervenen diversos departaments són els que s'automatitzen amb una major freqüència.

L'automatització en les AAPP espanyoles ha anat millorant els processos interns en els últims anys. Però encara queda molt per fer en l'homologació de les plataformes digitals entre les diverses administracions.

Més informació

 

NOTICIES DESTACADES

 

 

El Fòrum Econòmic Mundial prediu que la tecnologia alterarà el 44% de les habilitats dels treballadors entre 2023 i 2028

 

Nou de les empreses tecnològiques més grans s'han unit per llançar un consorci que avaluarà l'impacte de la intel·ligència artificial en els treballadors. El consorci està liderat per Cisco i compta amb la participació d'altres empreses, incloses IBM, Microsoft, Google, Intel i Accenture. També hi participen Eightfold, Indeed i SAP.

L'anàlisi inicial del consorci explorarà 56 llocs de treball. Aquests llocs representen el 80% dels 45 títols d'ocupació en TIC amb el major nombre d'ofertes de treball entre febrer de 2023 i 2024 als EUA i cinc grans països europeus, inclosos França, Alemanya i Espanya.

 

L'informe del consorci contindrà idees i recomanacions per als ocupadors que busquin millorar les habilitats del seu personal per preparar-los per treballar amb intel·ligència artificial. El grup espera compartir més detalls en els pròxims mesos.

El grup vol explorar programes de formació que vagin més enllà dels treballadors, proporcionant desenvolupament d'habilitats per a estudiants, educadors i persones en canvi de carrera. Cada membre del consorci s'ha compromès a millorar les habilitats de milions de persones en la pròxima dècada, inclòs l'objectiu de Microsoft de capacitar a 10 milions de persones de comunitats desfavorides per a 2025 i la promesa d'IBM de millorar les habilitats en intel·ligència artificial de dos milions de persones per a 2030.

Els ràpids avenços de la IA dificulten les previsions del seu impacte en el món laboral. L'informe del consorci de Cisco ens donarà algunes pistes, però per aleshores, la IA haurà avançat més i serà necessari monitoritzar-ne els efectes permanentment.

Més informació

 

NOTICIES EIDE

 

 

Vaig estar a la reunió de PDG i PADE de l'IESE

 

L’IESE Alumni Association va organitzar la PADE-PDG Reunió Barcelona, a la qual ens van convidar als antics alumnes d'aquests prestigiosos programes. La reunió es va iniciar amb la ponència el Professor Javier Zamora, titulada: De la Ciència-ficció al Comitè de Direcció: Desmitificant la IA i el seu Impacte en les Organitzacions.

En 1996 vaig realitzar el curs PDG, per la qual cosa era un dels assistents més veterans. L'experiència en l'IESE va ser molt gratificant tant pels continguts del curs com per les persones (professors i alumnes) que vaig conèixer i amb les quals encara mantinc contacte.

Més informació

Imprimir

BDEide mayo 2024

Publicado en Newsletter

EDITORIAL

 

 

Apreciado Amigo, apreciada Amiga,

Dedicamos este newsletter a la automatización de procesos.

Incorporamos algunos artículos interesantes sobre esta temática. Como hablamos de automatización de procesos, como principal novedad por primera vez, hemos utilizado la plataforma de CHATGPT para hacer las traducciones de los artículos del inglés al castellano y catalán y hemos comprobado, gratamente, que la traducción es bastante fiel, aunque dejamos que los lectores formen su propia conclusión. En cualquier caso, nos adaptamos a los nuevos tiempos.

Un cordial saludo,

Carlos Rodríguez Ferrer

 

 

ANÁLISIS

¿Se dirige la automatización industrial a un punto de inflexión?

 

En las últimas décadas, la automatización industrial ha evolucionado gradualmente, con pocos cambios en la estructura del mercado. Pero el ritmo del cambio se está acelerando, gracias a las disrupciones tecnológicas y las macrotendencias como la relocalización, la escasez global de mano de obra calificada y los esfuerzos ambientales, sociales y de gobernanza.

Según un análisis de McKinsey (1), muchas de las tecnologías de fabricación más avanzadas de la actualidad (como los gemelos digitales, los robots capaces de aprender por sí mismos y los dispositivos que pueden realizar su propia programación) serán algo común en el futuro. Estas tendencias permitirán un paradigma "definido por software" para la automatización industrial.

Los controladores lógicos programables (PLC), los gemelos digitales y la robótica sin aprendizaje se encuentran entre las diez tecnologías clave que están marcando el comienzo del futuro de la automatización. El informe de McKinsey (1) describe cómo las tecnologías clave revolucionarán las operaciones de las fábricas. También identifica los puntos de inflexión que pueden hacer que las tecnologías despeguen. Por ejemplo, los avances en conectividad y protocolos de intercambio de datos probablemente estimularían el crecimiento de los PLC blandos; los crecientes costos laborales impulsarían un mayor desarrollo e interés en la robótica sin enseñanza; y la IA es un fuerte facilitador de casi las diez tecnologías clave.

Otra tecnología interesante es la realidad extendida (XR). Se refiere a tecnologías que fusionan los mundos físico y digital; por ejemplo, realidad virtual (VR) y realidad aumentada (AR). Uno de los principales beneficios de XR es su capacidad para mejorar la capacitación y educación de los empleados y abordar las brechas de habilidades de los trabajadores. Las tecnologías XR pueden ayudar a los fabricantes a crear simulaciones de capacitación inmersivas que ayuden a los empleados a aprender nuevas habilidades y procedimientos en un entorno controlado. Como resultado, los trabajadores obtienen información y orientación en tiempo real, y las empresas obtienen más productividad y menos errores. (2).

Hay dos escenarios para el futuro de la automatización industrial que básicamente se diferencian por la velocidad a la que se adoptará la tecnología. El primer escenario, más probable, es el de un desarrollo gradual del mercado. Sin embargo, también es posible un segundo escenario, que implica una transición mucho más rápida, y requeriría cambios dramáticos tanto para los proveedores como para las plantas de fabricación para 2030.

(1): McKinsey & Company. Is industrial automation headed for a tipping point? 16 de junio de 2023. https://www.mckinsey.com/industries/automotive-and-assembly/our-insights/is-industrial-automation-headed-for-a-tipping-point

(2): IBM. 10 tendencias de fabricación que están cambiando la industria. 29 de junio de 2023. https://www.ibm.com/blog/manufacturing-trends/

(3): Informes de Expertos . Visión General del Mercado de Automatización Industrial. https://www.informesdeexpertos.com/informes/mercado-de-automatizacion-industrial

NOTICIAS DESTACADAS

El impacto de las tecnologías en el empleo

 

Harvard Business Review lidera la conjetura, con una serie de artículos, de que la IA no reemplazará a los tomadores de decisiones humanos y que la IA "permitirá a los trabajadores del conocimiento concentrarse en actividades de valor agregado donde la experiencia humana es indispensable".

Pero ha habido muchos casos en la historia de la tecnología en los que los expertos se equivocaron. Por ejemplo, cuando Marty Cooper, que inventó el teléfono móvil, irónicamente subestimó su potencial disruptivo cuando afirmó en 1998 que “los teléfonos móviles nunca sustituirán a los teléfonos fijos".

Si las tendencias tecnológicas son una indicación del impacto, es mucho más probable que el aprendizaje automático y la IA generativa reemplacen a los trabajadores del conocimiento en lugar de preservarlos. Tomará algún tiempo validar o rechazar esta predicción, pero los argumentos de que la IA tiene límites y que los humanos están excepcionalmente calificados para tomar ciertas decisiones son erróneos. Si bien es imposible saber qué sucederá dentro de 10 años, podemos estar seguros de que el aprendizaje automático y la IA generativa reemplazarán a un número cada vez mayor de trabajadores del conocimiento en los próximos tres a cinco años.

En los últimos 30 años, las tecnologías han ido penetrando en nuestra sociedad y actividad empresarial, cada vez con mayor celeridad e impacto. Es difícil imaginar lo que ocurrirá en los próximos años. La IA ya nos está mostrando cuál será la tendencia.

Más información

 

NOTICIAS DESTACADAS

 

Protección social frente a la innovación tecnológica

 

Un estudio del Fondo Monetario Internacional (FMI), investiga el impacto de la automatización en el mercado laboral estadounidense de 2000 a 2007, examinando específicamente si los programas de protección social más generosos pueden mitigar los efectos negativos. El estudio encuentra que las áreas con una mayor adopción de robots redujeron el empleo y los salarios, en particular para los trabajadores sin título universitario.

En particular, el estudio explota las diferencias en la la protección social entre estados y encuentra que los trabajadores con un seguro de desempleo aliviaron los efectos negativos sobre los salarios, especialmente para los trabajadores menos calificados. Los resultados sugieren que con un seguro de desempleo se permitió a los trabajadores desplazados encontrar mejores coincidencias. Los hallazgos enfatizan la importancia de políticas sólidas de protección social para abordar los desafíos que plantea la automatización, lo que aporta conocimientos valiosos para los responsables de la legislación.

¿Estamos preparados para abordar los retos del empleo en el futuro? La automatización de procesos, la robótica y la inteligencia artificial están cada vez más presentes en la empresa y tendrán una incidencia en la manera de gestionar el trabajo. Con solo el proteccionismo del empleo, tal vez no sea suficiente abordar los retos que nos vienen.

Más información

 

NOTICIAS DESTACADAS

 

La automatización de procesos dentro de la administración pública es una prioridad

Un desafío común para los organismos del sector público es aumentar su productividad y eficiencia teniendo en cuenta la creciente demanda por parte de la ciudadanía de servicios y experiencias digitales. Con el objetivo de abordar estos retos, el 87% de los responsables de las Administraciones Públicas han declarado que la automatización de procesos y flujos de trabajo dentro de la administración es una prioridad en las estrategias generales de digitalización de una gran mayoría de organizaciones, según un estudio realizado por IDC.

 

En relación con los procesos automatizados en las organizaciones, en promedio, las AAPP españolas han automatizado el 40% de sus procesos. Cabe destacar que más de la mitad de las organizaciones encuestadas han automatizado más del 25% de sus procesos. Asimismo, los responsables de las AAPP han declarado que, en general, los procesos moderadamente complejos en los que intervienen varios departamentos son los que se automatizan con una mayor frecuencia.

La automatización en las AAPP españolas ha ido mejorando los procesos internos en los últimos años. Pero queda mucho aún por hacer en la homologación de las plataformas digitales entre las diversas administraciones.

Más información

 

NOTICIAS DESTACADAS

 

 

El Foro Económico Mundial predice que la tecnología alterará el 44% de las habilidades de los trabajadores entre 2023 y 2028

 

Nueve de las empresas tecnológicas más grandes se han unido para lanzar un consorcio que evaluará el impacto de la inteligencia artificial en los trabajadores. El consorcio está liderado por Cisco y cuenta con la participación de otras empresas, incluidas IBM, Microsoft, Google, Intel y Accenture. También participan Eightfold, Indeed y SAP.

El análisis inicial del consorcio explorará 56 puestos. Estos puestos representan el 80% de los 45 títulos de empleo en TIC con el mayor número de ofertas de trabajo entre febrero de 2023 y 2024 en los EE. UU. y cinco grandes países europeos, incluidos Francia, Alemania y España.

 

El informe del consorcio contendrá ideas y recomendaciones para los empleadores que busquen mejorar las habilidades de su personal para prepararlos para trabajar con inteligencia artificial. El grupo espera compartir más detalles en los próximos meses.

El grupo quiere explorar programas de formación que vayan más allá de los trabajadores, proporcionando desarrollo de habilidades para estudiantes, educadores y personas en cambio de carrera. Cada miembro del consorcio se ha comprometido a mejorar las habilidades de millones de personas en la próxima década, incluido el objetivo de Microsoft de capacitar a 10 millones de personas de comunidades desfavorecidas para 2025 y la promesa de IBM de mejorar las habilidades en inteligencia artificial de dos millones de personas para 2030.

Los rápidos avances de la IA dificultan las previsiones de su impacto en el mundo laboral. El informe del consorcio de Cisco nos dará algunas pistas pero para entonces, la IA habrá avanzado más y será necesario monitorizar sus efectos permanentemente.

Más información

 

NOTICIAS EIDE

 

 

Estuve en la reunión de PDG y PADE del IESE

 

La IESE Alumni Association organizó la PADE-PDG Reunión Barcelona, a la que nos invitaron a los antiguos alumnos de estos prestigiosos programas. La reunión se inició con la ponencia el Profesor Javier Zamora, titulada: De la Ciencia Ficción al Comité de Dirección: Desmitificando la IA y su Impacto en las Organizaciones.

En 1996 realicé el curso PDG, por lo que era uno de los asistentes más veteranos. La experiencia en el IESE fue muy gratificante tanto por los contenidos del curso como por las personas (profesores y alumnos) que conocí y con los que aún mantengo contacto.

Más información

Imprimir

BDEide abril_cat 2024

Publicado en Newsletter

EDITORIAL

 

 

Benvolgut Amic, benvolguda Amiga,

Dediquem aquest newsletter als polígons industrials.

Coincidint amb la celebració del Congrés Nacional de Gestors de Polígons Industrials, en el marc de la fira de Advanced Factories, vam estar en la ponència que va realitzar Sprilur, agència de sòl industrial del País Basc, amb la qual vaig tenir el plaer de col·laborar durant més de dos anys per a la realització d'un pla estratègic de sòl industrial.

Incloem una ressenya de l'estratègia de sòl industrial al País Basc, fruit de la meva col·laboració amb Sprilur, que va ser pionera en la implantació de la metodologia d’EIDE.

Incloem també algunes notícies relacionades amb els polígons i parcs industrials que esperem que siguin del seu interès..

Una cordial salutació,

Carlos Rodríguez Ferrer

 

 

ANÀLISI

L'estratègia de sòl industrial al País Basc

 

La Societat Pública de gestió de sòl industrial del Govern Basc, SPRILUR, és una societat pública del Departament de Desenvolupament Econòmic, Sostenibilitat i Medi Ambient del Govern Basc, l'objectiu de la qual és facilitar a les empreses l'accés a sòl industrial urbanitzat, edificacions industrials i oficines per al desenvolupament de les seves activitats econòmiques.

SPRILUR va ser pionera a definir i desenvolupar un pla estratègic, amb l'assessorament d’EIDE, enfocat a potenciar sòl industrial en els tres territoris bascos.

L'estratègia es basava en els següents pilars:

Regulador de sòl

- Propiciar l'existència d'una oferta de sòl a preus que no posin en risc la viabilitat dels projectes empresarials (efecte reductor de l'especulació del preu de sòl).

- Facilitar reserves permanents de sòl i edificacions industrials.

Afavorir el desenvolupament econòmic

- Propiciar la capacitat de generar i satisfer la demanda del mercat (amb més ocupació i més inversió) a través de l'oferta de sòls, edificacions (polígons i pavellons), projectes especials i serveis relacionats i en ubicacions estratègiques.

Eficiència operativa

- Gestionar els fons eficientment.

- Assegurar la millora contínua dels processos interns.

Funció Social

- Promoure una imatge ètica i transparent.

- Ser a més un instrument de promoció al servei dels objectius i projectes decidits pels responsables de promoció econòmica.

Clients Satisfets

- Avançar-se a les necessitats del mercat: ubicació, productes (preu / qualitat) i serveis.

- Potenciar el servei post venda.

Punt de trobada interinstitucional

- Potenciar la col·laboració institucional (ajuntaments i diputacions).

- Ser un bon comunicador de les directrius del Govern.

- Potenciar les societats participades.

Per a poder dur a terme aquesta estratègia, SPRILUR va implementar per primera vegada en el sector, un Quadre de Comandament Integral desenvolupat per EIDE, que recollia totes les activitats necessàries per a dur a terme el pla estratègic.

El quadre de comandament reflectia les següents característiques.

- Descripció de les quatre perspectives de valor, actors, processos i creixement, que reflectien les àrees més rellevants d'activitat en el Grup, reforçant la necessitat de proveir productes i serveis que el mercat mai proveiria a preus “raonables”.

- Convertiria l'estratègia en acció, a través dels indicadors.

- Orientarà al Grup cap als objectius estratègics.

- Crearia un equilibri entre els objectius de curt termini amb els de llarg termini.

L'estratègia va donar un impuls a les societats participades amb les Diputacions Forals i Ajuntaments (Programa Industrialdeak), per a l'accés a sòl industrial urbanitzat i edificacions industrials en diverses ubicacions del País Basc.

NOTICIES DESTACADES

Les comunitats energètiques faciliten estalvi energètic econòmic, estabilitat de preus i seguretat de subministrament

 

L'autoconsum elèctric està transformant la forma en la qual els polígons industrials funcionen i ofereix un nou potencial d'inversió en el sector energètic. D'aquesta manera, després de l'alça dels preus energètics, cada vegada són més les pimes espanyoles les que estan convertint les seves naus en autosuficients, és a dir, que produeixen i es proveeixen de la seva pròpia energia, reduint la dependència de la xarxa elèctrica convencional.

Un dels exemples més clars és el cas de Granollers (Barcelona), un municipi que ha apostat per la creació de comunitats energètiques, aconseguint gran efectivitat en termes de sostenibilitat ambiental, així com en l'estabilitat dels costos energètics per a les empreses situades en el polígon. 14 empreses que formaven part d'aquesta iniciativa públic-privada van aconseguir estalviar uns 80.000 euros implementant sistemes de generació d'energia solar fotovoltaica per a autoconsum compartit, amb la compra agregada d'energia i el control de la climatització i il·luminació, entre altres iniciatives.

Les Comunitats Energètiques (CE) i l'autoconsum compartit en polígons industrials són una palanca important per a desenvolupar les renovables. Les associacions empresarials tenen una oportunitat per a crear les CE i enfortir la sostenibilitat de l'associació.

Més informació

 

NOTICIES DESTACADES

 

Nou baixador en el Polígon Industrial del Segre de Lleida

 

La ubicació estratègica d'aquesta estació, situada entre les estacions de Lleida-Pirineus i Alcoletge en la línia Lleida-La Pobla de Segur, ofereix un accés més directe als treballadors del polígon industrial i permet connexions fluides amb importants àrees agrícoles, naturals i culturals de la zona.

El projecte, que ha estat culminat en quatre mesos d'intensos treballs, ha requerit una inversió de 453.000 euros, parcialment finançada pels fons europeus Next Generation.

El nou baixador del Polígon Industrial del Segre representa un pas endavant en els esforços d'FGC per promoure un transport públic sostenible i accessible a la ciutat. Amb aquesta iniciativa, s'enforteix la connexió entre àrees urbanes i industrials i es facilita l'accés a importants espais naturals i culturals de la regió.

L'accés als polígons industrials és una assignatura pendent en la majoria dels casos. Els treballadors d'aquests entorns han de desplaçar-se en vehicles propis. És molt bona notícia que es faciliti el transport públic com el cas del polígon del Segre.

Més informació

 

NOTICIES DESTACADES

 

The Bridge, un projecte d'eco-regeneració clau d'Europa

EIDE ha visitat el parc empresarial THE BRIDGE, a Dartford (Anglaterra), que és un exemple d’innovació i desenvolupament . En aquest parc conviuen empreses reconegudes del sector de l’automoció, viver d’empreses tecnològiques i habitatges per als treballadors, així com tot tipus d’equipaments: escoles, hotels, i restaurants, entre d'altres.

 

Tina Smith, l'administradora del parc i el seu equip estan compromesos a ajudar els ocupants i residents a aprofitar al màxim la vida en The Bridge.

Cada aspecte del parc ha estat acuradament considerat per a protegir i millorar l'entorn natural. A més de les àrees enjardinades més formals i els petits parcs, el desenvolupament inclou hàbitats de vida silvestre i tres llacs d'aigua dolça units per senderes panoràmiques i carrils per a bicicletes.

El parc industrial The Bridge a Anglaterra és un exemple d'integració empresa i entorn natural. La millor imatge possible d'un polígon i un exemple a seguir de gestió.

Més informació

 

NOTICIES DESTACADES

 

 

El cas del parc industrial EURO-PARK Kobierzyce a Polònia

 

La sostenibilitat és una qüestió d'equilibri. En el sistema del capitalisme global, és necessari garantir constantment que el factor econòmic no eclipsi als altres dos factors: el benestar social i el medi ambient natural. Per tant, el desafiament a la industrialització és un desafiament ètic i entra dins de la paraula moderació. Per a les empreses també serà una qüestió d'acceptar incórrer en costos addicionals relacionats, entre altres, amb la cura de l'alta qualitat de l'entorn construït o amb la renúncia a majors beneficis si la neteja del medi ambient es veu amenaçada.

 

Sorgeix una qüestió important sobre el paper de la societat en l'exercici de control sobre les activitats industrials a la regió i sobre la política espacial local. Alguns experts assenyalen que no sabem quins seran els objectius i necessitats de les generacions futures. Potser en el futur l'espai lliure i el paisatge no desenvolupat tenen el major valor, i és possible que les decisions que es prenguin en aquesta matèria involucrin principalment a les comunitats locals.

Més informació

 

NOTICIES EIDE

 

 

Vam estar en el congrés de polígons del Advanced Factories

 

El passat 11 d'abril vam assistir al Congrés Nacional de Gestors de Polígons Industrials, en el marc de la fira de Advanced Factories.

Entre els ponents, estava el subdirector de Sprilur, Iker Bergaretxe, que va exposar els reptes i oportunitats de la rehabilitació de sòls en desús per a fomentar l'activitat econòmica, atreure inversions, generar ocupació i enfortir el teixit empresarial al país basc.

Vam poder saludar als representants de Sprilur i comentar la nostra col·laboració. També vam estar amb Pere Soler, responsable d’Empresa, Mercat de Treball de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i Mònica Cañamero Tècnica de promoció econòmica de Granollers Mercat.