Imprimir

BDEide maig 2021

Publicado en Newsletter

EDITORIAL

 

 

Benvolgut Amic, benvolguda Amiga,

En aquest butlletí comentem dues notícies relacionades amb la nostra activitat en els polígons industrials. En l'anàlisi indiquem quins són els factors clau per a la decisió de crear un polígon industrial i la seva aplicació per al cas del sector industrial a Lleida que incloem també com a notícia. D'altra banda, s'ha constituït una nova associació d'empreses en els polígons de Cervelló, a Barcelona, una bona notícia que també ressenyem.

En el context de la innovació, ens ha cridat l'atenció el projecte de robòtica de la Universitat de Palerm per a l'optimització de la presa de decisions d'un robot.

D'altra banda l'auge de l'autoconsum ve impulsat per les principals empreses energètiques, que no volen perdre l'oportunitat d'aquest canvi de paradigma que va avançant sense pausa.

Espanya no queda ben posicionada en el rànquing Vouchercloud dels països que desenvolupen millor el coneixement. Queda molt per fer.

Una cordial salutació,

Carlos Rodríguez Ferrer

 

 

ANÀLISI

Estudi de la viabilitat d’un nou polígon industrial: quins són els factors clau?

 

Molts polígons industrials tenen naus i parcel·les buides. Semblaria doncs que crear nous polígons no té gaire sentit. Però crear un nou polígon pot afavorir descongestionar la demanda en un territori específic, per proximitat a àrees metropolitanes o potenciar nova demanda en altres.

Com podem saber quins factors afavoreixen la decisió de crear un polígon industrial?

Un anàlisi d’aquest problema ha de contemplar tres àmbits interrelacionats:

  • L’àmbit territorial que té en compte la ubicació del futur polígon com a característica més important, així com la superfície, delimitacions i accessos actuals i previstos
  • L’àmbit soci – econòmic que analitzarà les característiques demogràfiques i econòmiques de l’entorn on s’ubicarà el polígon i la seva zona d’influència.
  • L’àmbit de mercat que mesurarà la relació oferta / demanda de sòl, preus de sòl, i l’anàlisi de l’entramat empresarial a la zona, actual i previst.

Els àmbits d’anàlisi requereixen ser estudiats tant des de el punt de vista d’evolució en els darrers anys como des del de la perspectiva estratègica que es vol aconseguir. Per tant implica que:

  • És necessari recopilar informació de la evolució del àmbits d’anàlisi. Per exemple, quins han estat els sectors empresarials que s’han instal·lat al territori o quina ha estat la evolució de preus en polígons de l’entorn.
  • És important analitzar la prospectiva i tendències en els pròxims anys com ara:
    - Territori: Per exemple, l’Impacte xarxes viàries, ferroviàries i aeroportuàries.

           - Soci-econòmic: L’evolució demogràfica i econòmica prevista

          - Mercat: Tendències dels sectors (indústria, logística, terciària), evolució comercialització i preus, competència, 

            tipus de demanda...

  • Anàlisi dels punts forts i febles per a la presa de decisió

            - Debilitats: Quines són les principals mancances de la ubicació? Per exemple, el temps de desplaçament a les

              principals vies de comunicació.

           - Amenaces: Quin impacte pot tenir l’entorn en els tres àmbits sobre la actuació? Per exemple, la competència

             d’altres polígons.

           - Fortaleses: Quins són els punts forts de la actuació? Per exemple, l’efecte regulador oferta / demanda a la

             ubicació.

          - Oportunitats: Quins aspectes s’han de tenir en compte o s’han d’aprofitar per a l’èxit de la actuació? Per

             exemple, l’efecte generador de nova demanda per part de les empreses

Un cas pràctic.

EIDE va realitzar per a l’INCASOL, l’estudi de viabilitat del sector TORREBLANCA – QUATRE CAMINS a Lleida.

Els principals aspectes analitzats en l'estudi de l'actuació van ser els següents:

Anàlisis de les necessitats i preferències de les empreses en la zona. Per a això es va dur a terme l'elaboració d'enquestes qualitatives a empreses establertes en la zona, així com entrevistes en profunditat a empreses, ajuntaments de l'entorn, a federacions/agrupacions/associacions empresarials, el Consorci de Promoció Econòmica de la Paeria, les Cambres de comerç de Lleida, Barcelona i Tarragona, Cimalsa, la Unió de Polígons Industrials de Catalunya i a l'Agència Catalana d'Inversions

Realització d'una diagnosi amb la metodologia DAFO, amb una anàlisi dels punts forts (per exemple la ubicació del sector) i punts febles (per exemple la mà d'obra qualificada) en la zona i una valoració de les amenaces i oportunitats

Impacte de les economies d'aglomeració, amb l'anàlisi dels sectors més emergents i amb clara necessitat de situar-se en la nova actuació.

Estimació del consum de sòl en la zona d'estudi, que observava diversos escenaris de creixement, partint de les projeccions que havia fet la Generalitat de l'evolució comarcal de l'ocupació, així com l'evolució dels sectors que han creat més ocupació o més establiments en els últims anys.

NOTICIES DESTACADES

Pot un robot raonar amb si mateix per a aprendre millors decisions?

 

Els científics de la Universitat de Palerm van explorar al robot Pepper de Softbank per a provar l'arquitectura cognitiva de la parla interna, un programari basat en la forma humana d'acte-diàleg com una eina psicològica, gràcies a la qual podem parlar amb nosaltres mateixos com a via per a planificar, enfocar, raonar i, en última instància, prendre millors decisions.

En les proves dutes a terme, Pepper va demostrar una major taxa de finalització de tasques quan estava programat amb la capacitat de parla interna. Per exemple, va haver de col·locar un tovalló sobre una taula, en un lloc contrari al que li havien ensenyat a fer. La contradicció ho va conduir a fer-se preguntes i parlar amb si mateix. Finalment va disposar l'objecte en el lloc que va sol·licitar l'usuari, gràcies a l'arquitectura cognitiva de la parla, que li va permetre posar el focus en el dilema i aconseguir major transparència.

El propòsit del projecte era millorar la confiança entre humans i robots, augmentant el rendiment de les màquines com a col·laboradors i assistents personals.

Més informació

 

NOTICIES DESTACADES

 

Les empreses aposten per la independència energètica aprofitant els avantatges que presenta l'autoconsum

 

Nombroses empreses s'han llançat a l'autoconsum i han signat grans projectes amb les principals energètiques del país. Destaca en aquest àmbit el recent acord signat entre Endesa i Bridgestone. A través de la seva filial Endesa X, l'empresa fabricadora de pneumàtics tindrà una de les instal·lacions d'autoconsum més rellevants d'Espanya, amb 9,2 megavats (MW) de potència i una inversió de més de cinc milions d'euros.

Per part seva, Iberdrola i SABIC van donar la campanada a finals de juliol de l'any passat amb el major projecte solar fotovoltaic per a autoconsum on site del món. Amb una inversió pròxima als 70 milions d'euros, la nova instal·lació renovable, que se situarà en la planta de la multinacional petroquímica a Múrcia, tindrà una potència instal·lada de 100 MW.

 

Un dels projectes més ambiciosos és, sens dubte, el d'Aena. El gestor aeroportuari planeja invertir, sota el seu pla fotovoltaic, 350 milions d'euros en la instal·lació de panells solars en diferents aeroports [entre ells els de Madrid-Barajas i Barcelona-El Prat] per a aconseguir el 100% de l'autoproveïment energètic a partir d'energia solar en 2026.

En el sector de l'alimentació, Burger King instal·larà panells fotovoltaics en prop de 300 restaurants a Espanya de la mà d'EDP, amb una potència total instal·lada de més de 5 MWp. En la mateixa línia, SolarProfit ha realitzat 121 instal·lacions per a la cadena de supermercats Lidl en els últims quatre anys. Els més de 58.500 panells solars suposen una potència instal·lada de 13,7 MWp i una energia generada d'autoconsum de 19,25 MWh a l'any.

Més informació

 

NOTICIES DESTACADES

 

Quins són els 25 països més intel·ligents del món?

 

L'empresa Vouchercloud ha publicat una estadística dels 25 països del món mesurats per la seva intel·ligència, d'acord amb el nombre de premis nobel, la mitjana del coeficient d'intel·ligència IQ i els expedients acadèmics.

Àsia i Europa dominen la llista, amb el Japó ocupant el primer lloc gràcies a la seva alta ubicació en les tres mètriques, on va ocupar el cinquè lloc en general en el rànquing de proves escolars i el sisè en general tant en premis Nobel i un alt coeficient intel·lectual actual. Els Estats Units ocupa un impressionant quart lloc, encara que la seva classificació es veu molt afavorida pel seu extraordinari domini en la categoria Nobel, on amb 368 premis, gairebé triplica al Regne Unit en el segon lloc. No obstant això, en el coeficient intel·lectual actual, els EUA ocupa un modest lloc 28 i la classificació de l'escola un 13, cap dels quals és un bon auguri per a la seva classificació futura.

 

Espanya ocupa el lloc 23 en la categoria de premis noble amb un total de 8 i el lloc 167 en coeficient d'intel·ligència.

Més informació

 

NOTICIES DESTACADES

 

 

Pla Director Urbanístic del polígon industrial de Torreblanca-Quatre Pilans a Lleida

 

El desenvolupament del polígon industrial de Torreblanca-Quatre Pilans que promou la Paeria conjuntament amb l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) serà un fet amb la redacció del Pla Director Urbanístic.

Està previst que el polígon disposi d’una terminal ferroviària que el converteixi en un polígon intermodal que permeti connectar la producció industrial lleidatana amb el Corredor del Mediterrani. Fa uns mesos que es va anunciar que el Port de Tarragona ha recuperat el transport ferroviari de productes agroalimentaris a Lleida després de més de vint anys sense servei.

 

EIDE va realitzar ja l’any 2006 un estudi de viabilitat del polígon industrial de Torreblanca-Quatre Pilans per encàrrec de l’INCASÒL.

Més informació

NOTICIES EIDE

 

 

Nova Associació de Polígons Industrials a Cervelló (APC)

 

Es tracta d’una entitat representativa del conjunt de les empreses que estan instal·lades en els tres polígons d’activitat econòmica (PAE) del municipi (Sector Industrial Contigu, polígon industrial El Grau i Parc Empresarial de Cervelló), configurant-se com a única interlocutora amb l’Ajuntament en relació amb els diferents assumptes, actuacions i projectes relacionats amb els PAE.

EIDE va iniciar les actuacions per a la creació de l’associació, en col·laboració amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la UPIC.

Més informació